Notícies 16 de novembre 2026

El Consell Assessor presenta el seu 17è document

Un full de ruta de 13 mesures urgents per activar sòl edificable, agilitzar el planejament urbanístic i fer front al dèficit estructural de 150.000 habitatges a Catalunya.

Un full de ruta de 13 mesures urgents per activar sòl edificable, agilitzar el planejament urbanístic i fer front al dèficit estructural de 150.000 habitatges a Catalunya.

El passat dimarts 10 de novembre de 2026 es va presentar a la premsa l’informe estratègic "El sòl com a infraestructura: consideracions i propostes per corregir i agilitzar l’edificació d’habitatge", el document número 17 del CAdIC. L'estudi aborda un dels reptes socioeconòmics més grans del país des de l'òptica de les infraestructures, assenyalant que la disponibilitat de sòl viable és la clau de volta per resoldre l'emergència habitacional.

Magnífica acollida als mitjans de comunicació

Des de la seva presentació oficial el dimarts 10 de novembre, l'informe ha tingut una gran repercussió i ha estat recollit per diversos mitjans de comunicació i publicacions especialitzades que s'han fet eco de les propostes del CAdIC:

La urgència del canvi: Dades del dèficit i del bloqueig administratiu

Les dades recollides a l’informe constaten la distància profunda entre les necessitats reals i la producció efectiva d'habitatge a Catalunya, on s'arrossega un dèficit estructural estimat al voltant de les 150.000 unitats (sense comptar les projeccions de noves llars futures). Entre el 2013 i el 2024, a Catalunya es van acabar una mitjana d’1,02 habitatges lliures per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana d’Espanya (1,32). Pel que fa a l'habitatge protegit, la mitjana anual va caure dràsticament de 4.987 habitatges (2004-2013) a 1.196 (2014-2023).

Es va subratllar que el problema no és només normatiu sinó de fer efectives les polítiques: l'acumulació de regulació sense avaluar el seu impacte real ni dotar-la de recursos ha generat un coll d'ampolla. Com a exemple il·lustratiu, la reserva del 30% d'habitatge protegit a Barcelona preveia generar 334 pisos assequibles l'any, però entre el 2019 i el 2024 només es van generar 93 habitatges de protecció oficial, dels quals únicament 8 es van arribar a executar. A més, les obligacions pressupostàries agregades de l'Estat i la Generalitat destinades a habitatge entre el 2007 i el 2022 van representar aproximadament l'1%, un contrast evident amb els pilars de l'Estat del benestar.

Les 13 propostes definitives del CAdIC

L’informe, fruit de l’anàlisi experta del Consell sota la coordinació del grup de treball, detalla les tretze mesures que l'administració i el sector han d'adoptar de manera immediata:

1. Activació contundent de l'oferta: Impulsar una mobilització clara del sòl necessari per diluir el dèficit estructural actual i les necessitats futures, respectant la dimensió ecològica i del paisatge.

2. Pressupostos estables vinculats: Aprovar anualment partides pressupostàries per a la construcció d'habitatge assequible, fent efectius els plans aprovats per evitar la inacció institucional.

3. Patrimonis públics i registres de solars: Constituir els patrimonis públics de sòl i habitatge i els registres municipals de solars a Catalunya amb suport de la Generalitat per sistematitzar les reserves segons el seu grau d'execució.

4. Registre unificat i ordenances: Implementar registres municipals predictibles mitjançant ordenances tipus i la formació tècnica sobre el compliment de la funció social de la propietat.

5. Registre únic de sòl a la Generalitat: Crear de manera immediata un registre únic de sòls subjectes a transformació urbanística que aporti transparència, dades de factibilitat i seguretat jurídica als inversors.

6. Priorització territorial i simplificació: Accelerar el planejament urbanístic reduint el sistema actual de tres aprovacions a dues (inicial i definitiva) i fixant un termini màxim de resposta de 3 mesos per als informes sectorials amb silenci positiu (excepte domini públic).

7. Reactivació del PAUM: Posar en valor el Programa d’Actuació Urbanística Municipal com a instrument de planificació a sis anys per concertar necessitats de sòl i habitatge entre ajuntaments i Generalitat.

8. Plans directors urbanístics (PDU): Revisar per part de la Generalitat aquells sòls susceptibles de priorització mitjançant PDU d'escala territorial i de país amb vocació executiva.

9. Reversió d'usos no materialitzats: Plantejar sòls ja aptes per edificar que compten amb altres usos previstos no executats perquè puguin revertir-se i destinar-se a habitatge públic.

10. Potencial de la ciutat consolidada: Analitzar la capacitat constructiva remanent (actuacions de dotació, transferència de sostre, densificació i remuntes) per donar resposta més enllà de l'extensió.

11. Planejament finalista en sòl urbà: Definir tipologies de planejament finalista a la ciutat construïda per cobrir els supòsits on la rehabilitació urbana convencional resulta insuficient.

12. Col·laboració publicoprivada efectiva: Facilitar que el sector privat participi activament en la preparació de sòl i promoció, actuant el sector públic com a facilitador per conjugar celeritat i legalitat.

13. Recursos pressupostaris suficients: Dotar pressupostàriament el dret a l'habitatge assequible amb el mateix rang de servei públic d'interès general que la sanitat o l'educació.

Un enfocament de cooperació i sobirania institucional

El CAdIC conclou que resoldre l'emergència exigeix superar la fragmentació administrativa i la inacció. Només mitjançant una ferma cooperació interadministrativa, respectant l'autonomia local però assumint reptes supramunicipals, i amb una autèntica col·laboració publicoprivada, serà possible transformar el sòl en una veritable infraestructura d'oportunitats per a la societat catalana.


📘 Descarregar el Document 17 

📄 Consulta la nota de premsa 

Document adjunt