A l’emblemàtic Palau Macaya, el passat 12 de novembre el Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC) va organitzar la jornada “La Col·laboració Publicoprivada: Una Necessitat Urgent”. Aquesta trobada va reunir experts del sector públic i privat per analitzar els reptes i oportunitats de la col·laboració publicoprivada (CPP), fonamental per a la innovació i la sostenibilitat en infraestructures i serveis públics.
Barcelona, 14 de novembre
La jornada va començar amb la
benvinguda i inauguració a càrrec del Sr. Josep Ollé, Director del
Palau Macaya, que va destacar el paper del Palau com a espai de diàleg
social, i del Sr. Juan Manuel Manrique, President del Consell Assessor
d’Infraestructures de Catalunya (CAdIC), que va subratllar la
importància estratègica de la CPP. El Sr. Manrique va recordar
que l’any 2019 el CAdIC ja havia publicat un document titulat “La col·laboració
publicoprivada, un model necessari”, on s’identificaven beneficis i reptes que
encara avui continuen vigents, fent una crida a redoblar esforços per superar
obstacles i avançar cap a infraestructures més sostenibles, modernes i
eficients.
Posteriorment, la taula rodona
va ser moderada pel Sr. Francesc Sibina, Presidente de la
Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios
Públicos (CCIES), i va comptar amb les intervencions de:
·
Sr. Francisco Javier Martín Cabeza,
Director de la Divisió d’Anàlisi Econòmica i Avaluació dels Contractes de
Concessió, Vocal de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la
Contractació (OIReSCon)
·
Sr. Jonatan Calafí Guasch, Cap de
l'Oficina Tècnica de Col·laboració Publicoprivada de Mobilitat i Logística de
la Generalitat de Catalunya
·
Sr. Ignacio J. Larrainzar, Director de
Serveis Jurídics i Compliance d’Abertis Autopistes España
·
Sr. Alberto Cillero, Director d’Estudis,
Licitacions i Innovació d’ALSA
Per la seva banda, Josep Ollé (Fundació “la Caixa”) va
recordar que “és impensable que els nostres programes socials no comptin amb la
col·laboració de l’administració pública; no aconseguiríem l’impacte que estem
assolint ara.” Va afegir que “la col·laboració publicoprivada és clau per fer
avançar la nostra societat; en aquest cas, un més un no són dos, sinó tres,
perquè l’impacte és exponencial.”
En aquesta línia, Juan
Manuel Manrique (Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya) va
destacar que “encara queda molta feina per fer per dissipar els recels envers
la col·laboració publicoprivada: sovint es confon amb privatització.” Va
subratllar que “el rigor i la visió d’interès general del sector públic,
juntament amb la innovació, la flexibilitat i l’eficiència del sector privat,
s’han de sumar.” Va afegir que cal “restaurar la confiança mútua entre ambdós
mons, amb més transparència, professionalitat i estabilitat.”
Francesc Sibina (moderador)
va afirmar: “A través d’aquestes sessions volem fomentar un diàleg constructiu
que ajudi a implementar models de col·laboració que realment responguin a les
necessitats de la societat i aportin valor afegit.” Va afegir que “és
fonamental que en aquesta jornada hi hagi representativitat tant del sector
públic com del privat, perquè el debat sigui plural i reflecteixi les diverses
realitats i enfocaments existents.”
Francisco Javier Martín Cabeza (OIReSCon)
va explicar que “des de l’Oficina Nacional d’Avaluació que analitzem també
contractes de concessió on és fonamental la transferència del risc operacional
i la sostenibilitat financera, però hi ha problemes d’interpretació i de
rigidesa normativa.” Va indicar que “preparar i licitar un contracte de
concessió pot durar més de dos anys, cosa que reflecteix la complexitat del
procés.” Va afegir que “el principal impulsor dels contractes de concessió és
l’Administració Local, especialment en instal·lacions esportives, transport i
tractament de residus; tanmateix, la proporció sobre el total de contractació
continua sent baixa, respecte a Europa.”
D’altra banda, Jonatan
Calafí Guasch (Generalitat de Catalunya) va destacar que “no es tracta
de posar al mercat elefants blancs, sinó de promoure projectes socialment
rendibles amb acceptació ciutadana.” Va considerar que “potser l’únic
instrument que queda per crear serveis que no es podran finançar amb pressupost
públic mitjançant el model concessional, especialment en serveis bàsics on
existeix un pagament per ús compartit, com en el transport.”
Ignacio J. Larrainzar (Abertis
Autopistes de España) va aportar que “apostem per la col·laboració
publicoprivada per conservar i desenvolupar infraestructures segures,
innovadores i capaces de respondre a les noves formes de desplaçament.” Va
afegir que “aquest model permet atendre les necessitats d’infraestructures
mantenint la titularitat pública i respectant les exigències de control de la
despesa i el dèficit.” Va ressaltar que “la col·laboració publicoprivada aporta
l’experiència del sector privat al servei dels objectius públics, accelerant la
posada en servei d’infraestructures amb incentius per complir terminis i
pressupostos.” Va concloure que “es potencien noves tècniques contractuals que
busquen rendibilitzar les inversions millorant la qualitat i la seguretat
viària.”
Finalment, Alberto
Cillero (ALSA) va remarcar la importància de la innovació:
“L’adaptació als avenços tecnològics i de mobilitat és crucial per garantir la
sostenibilitat i eficiència dels serveis concessionals.” Va afegir que “la
col·laboració publicoprivada ha d’equilibrar innovació, rendibilitat i
beneficis socials per tenir èxit.” Va destacar que “models eficients i
sostenibles només s’aconsegueixen si s’integren processos de licitació àgil i
obertura a noves tecnologies.”
En concret, els ponents van
coincidir que la col·laboració publicoprivada és una eina essencial per
afrontar les creixents demandes d’infraestructures modernes, eficients i
sostenibles. A més, van ressaltar la necessitat d’evolucionar en la
cultura de la col·laboració, eliminant equívocs sobre la privatització per
consolidar un model transparent i responsable.
Es va subratllar la urgència d’un reconeixement clar del paper de cada actor, així com d’una base normativa sòlida que faciliti la transferència de riscos i garanteixi la sostenibilitat financera. La trobada va acabar amb un compromís per fomentar la pedagogia social i continuar generant espais de diàleg que enriqueixin i perfeccionin la gestió col·laborativa en infraestructures.

