• La taula rodona organitzada pel CAdIC destaca la urgència de sincronitzar els "tempos" de l'urbanisme amb els de l'empresa. • La Generalitat presenta una nova estratègia per agilitzar la implantació d'inversions estratègiques al territori. • Es proposa flexibilitzar la normativa adaptant-la alçades, volums i usos per permetre la incorporació de serveis avançats a la producció.
BARCELONA
11 de febrer 2026 – El
futur de les Àrees d'Activitat Econòmica (AAE) a Catalunya passa per una
reforma profunda de la seva planificació i gestió. Aquesta és la conclusió
principal del debat tècnic celebrat al Palau Macaya, on s'ha presentat el
document estratègic número 10 sobre la competitivitat territorial. La jornada ha posat de manifest que
l'actual model de polígons petits i dispersos, basat en una visió estrictament
municipal, està esgotat davant els reptes de la logística global i la indústria
4.0.
Un
diagnòstic dels "territoris oblidats"
Miquel
Morell, economista i
vocal encarregat de presentar les tesis del document, ha alertat sobre la
proliferació de polígons de mida reduïda (més de 1.400 a Catalunya, molts de
menys de 10 hectàrees) que sovint es troben en emplaçaments poc favorables o
degradats. Morell ha definit aquestes zones com a "territoris
oblidats" i ha proposat un canvi en els paràmetres urbanístics: "A
les empreses els interessa més l'ocupació i el volum que l'edificabilitat".
També ha destacat la necessitat d'actuar amb decisió sobre la trama urbana
consolidada per impulsar la seva factibilitat i viabilitat econòmica.
La veu dels
experts: Planificació, gestió i territori
Sota la
moderació de l'arquitecte Sebastià Jornet, qui ha definit Catalunya com un "ecosistema
policèntric" on la competitivitat depèn de la connectivitat i el talent, i
ha recordat que la indústria catalana ha de mirar cap als estàndards europeus i
el model basc per guanyar pes en el PIB, els ponents han desgranat les claus
del nou model:
Antonio
Font Arellano (Arquitecte i Catedràtic): Ha subratllat que l'activitat econòmica ja no s'organitza
en peces aïllades, sinó en sistemes metropolitans. Font ha advocat per una
selecció rigorosa de les inversions: "No podem mantenir-ho tot de la
mateixa manera; cal una anàlisi estratègica per saber on és realment eficient
invertir".
Elisabet Cirici (Directora General
d'Urbanisme): Ha
anunciat l'aprovació d'una nova Estratègia d'activació de sols per part
del Govern per simplificar tràmits i evitar que empreses estratègiques marxin
per la lentitud administrativa. Cirici ha reconegut que molts sectors són
inviables pels alts costos de les infraestructures (especialment elèctriques) i
la inseguretat jurídica derivada de sentències que tomben planejaments
municipals.
Miquel
Morell (Economista i vocal del CADIC):
En la seva intervenció, ha proposat prioritzar l’enfoc dirigit als incrments de
la productivitat de les empreses per sobre del valor de la propietat, generant
compensacions interterritorials i defensant l'ús de transferències
supramunicipals d'aprofitament per fer el sistema més eficient.
Narcís Bosch (Director de l’UPIC): Ha posat el focus en el dèficit de
governança dels polígons. Ha defensat la implementació de les APEU
(Àrees de Promoció Econòmica Urbana) com a eina per garantir el manteniment
obligatori i col·laboratiu. "Som com una comunitat de veïns sense
estatuts; cal una legislació que reguli l'obligatorietat de la gestió".
Carmen Ruiz (Directora de CIMALSA): Ha destacat la importància de trencar
amb el "barcelonacentrisme" i potenciar terminals ferroviàries a
Girona, Lleida i les Terres de l'Ebre per equilibrar el territori. Ruiz ha
insistit que la planificació és necessària però no suficient si no s'apropa
l'oferta de sòl a les necessitats reals de la demanda industrial.
Propostes
clau per al futur
El debat ha
conclòs amb un full de ruta clar:
Escala
supramunicipal:
Superar els límits dels municipis per planificar sistemes industrials
racionals.
Flexibilitat
normativa: Adaptar
alçades, volums i usos per permetre la incorporació de serveis avançats a la
producció.
Gestió
públic-privada: Crear
òrgans amb facultats per gestionar transport col·lectiu i infraestructures
comunes.
Connectivitat: Millorar l'accés ferroviari i digital com a condició sine qua non per a la implantació d'empreses
📄 Consulta la nota de premsa completa
Document adjunt
