Davant del canvi climàtic, cal analitzar en detall i prioritzar diverses possibles actuacions, com les que es proposen al document, per millorar la garantia en l’abastament urbà d’aigua al litoral de Catalunya
El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya reflexiona, en el seu sisè document, sobre com millorar la garantia d’abastament urbà d’aigua a les comarques litorals.
“Millora de la garantia de l’abastament urbà d’aigua a les comarques litorals de Catalunya. Canvi climàtic” proposa les actuacions que caldria analitzar en detall i prioritzar per garantir l’abastament d’aigua. És el sisè informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).
El president del Consell Assessor d’Infraestructures, Francisco Gutiérrez, ha recordat que “la gestió dels recursos hídrics a Catalunya es troba en gran mesura condicionada per la necessitat de garantir l’abastament d’aigua als Entorns de Girona, Tarragona i Barcelona (en especial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona). La important concentració d’habitants i d’activitat econòmica en aquests territoris ho justifica.”
El ponent del document, Josep Dolz, de l’Institut Flumen, Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat que “l’abastament d’aigua urbana al litoral català està estretament vinculat al Ter, al Llobregat i a l’Ebre. La disponibilitat de cabals en aquests rius per a l’abastament està disminuint, i seguirà minvant en un futur proper per causa del canvi climàtic/global i de la necessitat de garantir uns cabals mínims a la xarxa fluvial”.
“Quan es tracta de millorar la garantia en l’abastament d’aigua d’un determinat territori, més que parlar de “la solució”, haurien de tenir-se en compte les “diferents possibles solucions”. L’anàlisi de factibilitat d’aquestes possibles solucions, evidentment, requereix considerar els aspectes tècnics i econòmics, però també els socials. S’han de tenir molt presents els conflictes sorgits arran de la presa de decisions amb relació a la gestió de l’aigua a Catalunya, que evidencien que no n’hi ha prou amb considerar l’aigua només com a recurs, ja que també s’ha de tenir present la seva capacitat per generar emocions.
La interconnexió de les grans xarxes d’abastament urbà i de reg s’ha d’entendre com una aportació de garantia més que com un transvasament d’aigua. Es tracta de transvasar cabals significatius durant períodes de temps curts i poc freqüents (cas d’una important sequera, com va ser la de 2008). Aquesta aportació de garantia té un indubtable valor econòmic per al territori beneficiari, per la qual cosa es justifica que la conca cedent percebi una compensació. La cessió temporal de drets de l’ús d’aigua agrícola és un mecanisme economicolegal excel·lent per facilitar-ho.”
LA PROPOSTA DEL CONSELL ASSESSOR D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYA
Per millorar la garantia en l’abastament urbà d’aigua al litoral de Catalunya es creu d’interès considerar diferents possibles actuacions que caldria analitzar en detall i prioritzar.
01 Reutilització de l’aigua depurada
Actualment només el 6% del volum de l’aigua depurada a Catalunya es destina de forma planificada i controlada a la reutilització. Les estacions depuradores del Baix Llobregat i del Besòs, totes dues situades a l’Entorn de Barcelona, depuren aproximadament un terç del total de Catalunya. La del Baix Llobregat disposa d’una Estació de Regeneració d’Aigua que garanteix la qualitat adient per a usos industrials i mediambientals. També està previst que, en un futur proper, cabals procedents d’aquesta estació s’incorporin al Llobregat (a Molins de Rei), aigües amunt d’on es capta aigua del riu (a Sant Joan Despí) per a l’abastament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa suposa que s’incorporin a aquest. Això requerirà un esforç de comunicació per fer front a possibles reticències i prejudicis per part dels ciutadans. També cal tenir present el caràcter força restrictiu de la normativa pel que fa a la incorporació d’aigua reutilitzada a l’abastament urbà.
Per augmentar la disponibilitat de recursos a l’àmbit del CAT, un aspecte clarament interessant és l’increment en l’ús actual d’aigua reutilitzada a les indústries del Camp de Tarragona on es dóna una situació òptima: demanda industrial elevada i concentrada, juntament amb una important capacitat de producció d’aigua regenerada (especialment a les estacions depuradores de Tarragona i Vila-seca-Salou).
02 Posada en servei d’una nova dessalinitzadora. Anàlisi de la seva ubicació.
Està previst que per al 2027 ja estigui en servei una nova planta dessalinitzadora a prop de la que ja existeix a la Tordera. El ramal de la xarxa ATL que actualment abasteix l’Alt Penedès i el Garraf es troba al límit de la seva capacitat, la qual cosa fa aconsellable que sigui duplicat. Si en lloc de a la Tordera, la nova dessalinitzadora se situés a l’entorn Cunit-Cubelles es milloraria la garantia de l’abastament associat a aquest ramal (que no caldria duplicar) i també a la zona nord de la xarxa CAT. Això reduiria la vulnerabilitat associada al fet que els cabals són incorporats tan sols per l’extrem oposat de la xarxa CAT. Es creu de clar interès realitzar un acurat estudi cost-benefici que contempli tant les consideracions anteriorment exposades com els possibles avantatges que pot suposar ubicar la nova dessalinitzadora a prop de la ja existent.
03 Actuacions a l’aqüeducte del Ter i a la planta potabilitzadora de Cardedeu
L’aportació de l’aigua del Ter a la xarxa ATL es fa des de l’estació potabilitzadora de Cardedeu, on arriba mitjançant un conducte. Atesa la gran dependència de la xarxa ATL respecte d’aquest conducte, el seu funcionament ha estat pràcticament ininterromput al llarg dels més de 50 anys transcorreguts des de la seva posada en servei. Per aquesta raó es considera del tot necessari procedir a un rigorós procés de revisió i manteniment, la qual cosa suposa que estigui fora de servei durant un període relativament llarg. Per una altra banda, és aconsellable adequar la planta potabilitzadora de Cardedeu a les necessitats i tecnologies actuals.
04 Interconnexió Cunit-Cubelles de les xarxes CAT i ATL
A l’entorn de Cunit-Cubelles se situen els extrems de les xarxes CAT i ATL. Tenint en compte la capacitat d’ambdues conduccions en aquests extrems, si estiguessin connectades només seria possible transferir de la xarxa CAT a la xarxa ATL un cabal reduït durant els mesos no estivals, ja que al juliol i a l’agost la demanda actual que ha d’abastir la xarxa CAT s’apropa al cabal màxim de concessió. No obstant el limitat increment de recursos que suposa, i atesa la reduïda inversió necessària, és d’interès evident realitzar aquesta interconnexió i que sigui reversible, fet que permetria millorar la garantia en les dues xarxes. Malgrat tot cal tenir present la limitació legal segons la qual la xarxa CAT no pot subministrar aigua fora de la província de Tarragona.
05 Incrementar la capacitat de regulació associada a la xarxa CAT
Aquesta actuació seria d’interès per poder incorporar des de l’Ebre el cabal màxim de concessió en qualsevol moment de l’any, fet que afavoriria la gestió de la xarxa CAT, ja que reduiria la incidència de la forta estacionalitat de la demanda. Això es podria assolir mitjançant la gestió conjunta de la xarxa CAT i dels aqüífers locals situats al seu àmbit, especialment al Camp de Tarragona. També es podria incorporar l’embassament del Gaià (propietat de Repsol) a la xarxa CAT, encara que cal tenir en compte els actuals problemes d’impermeabilitat a la cua d’aquest embassament, la qual cosa limita la seva capacitat reguladora.
06 Connexió de la xarxa CAT amb l’embassament de Riudecanyes
L’embassament de Riudecanyes rep els cabals del propi riu Riudecanyes i també un transvasament des del riu Siurana a la Conca de l’Ebre. Atesa la seva proximitat, és factible que aquest embassament aporti cabals a la xarxa CAT en cas d’emergència.
07 Incorporació d’aqüífers locals a la xarxa CCB
Per reduir la incidència de l’estacionalitat de la demanda en la gestió del sistema, seria d’interès que s’incorporessin els aqüífers locals a la gestió coordinada que actualment es fa amb la dessalinitzadora de la Tordera.
08 Interconnexió de les grans xarxes d’abastament urbà i de reg
La garantia en el subministrament d’aigua urbana està estretament vinculada a la disponibilitat de mesures eficaces per fer front a una crisi (sequera) i, per tant, a la flexibilitat del sistema d’abastament. La interconnexió de les grans xarxes, si es realitza amb l’acceptació socials dels territoris implicats, facilita aquesta flexibilitat i afavoreix la cohesió territorial. Això és encara més cert quan la interconnexió té com a objectiu aportar aigua a l’abastament urbà tan sols en moments de crisi i no de manera continuada, és a dir: més que aportar aigua (el volum mitjà anual transvasat pot ser petit), el que s’aporta és garantia (transvasar cabals significatius durant períodes de temps curts i poc freqüents). Aquesta aportació de garantia té un indubtable valor econòmic per al territori beneficiari, per la qual cosa es justifica que la conca cedent percebi una compensació. La cessió temporal de drets de l’ús d’aigua agrícola és un mecanisme economicolegal excel·lent per facilitar-ho.
Tenint en compte els àmbits territorials de les xarxes CAT i ATL, així com el dels grans sistemes de reg (canals d’Urgell, Segarra-Garrigues i del delta de l’Ebre), la interconnexió de la xarxa ATL/xarxa CAT/canals de reg de la Plana de Lleida (figura 3) faria possible que, en situació de sequera, es pogués realitzar una gestió integrada dels recursos hídrics en un ampli territori que acull la major part de la població de Catalunya, de la superfície de regadiu, de l’activitat industrial i de serveis. Aquesta gestió integrada es refereix tant als recursos (superficials, subterranis, dessalinització, reutilització) com a les demandes (urbana i agrària). Amb referència al tipus de demanda, cal tenir en compte el marcat caràcter complementari de la Plana de Lleida (eminentment agrícola) amb relació als àmbits de les xarxes CAT i ATL (marcadament urbà).
Ja s’ha exposat el clar interès a realitzar la interconnexió reversible Cunit-Cubelles de les actuals xarxes CAT i ATL, que tindria una limitada capacitat, però milloraria la garantia d’ambdues xarxes. Existeix una altra possible interconnexió de més entitat. La capacitat de la canonada principal de la xarxa CAT entre el seu inici a l’Ebre i Tarragona és notablement superior a la que té a partir d’aquesta ciutat. Per aquest motiu podria ser d’interès disposar d’una nova canonada des de Tarragona fins a Abrera que permetés incorporar a la xarxa ATL els cabals no utilitzats per la xarxa CAT, sense superar l’actual concessió. Encara que la disponibilitat de cabals a la xarxa CAT seria molt variable al llarg de l’any, la mitjana anual del volum transferible seria prou significativa. Si aquesta interconnexió fos reversible també augmentaria la garantia de la xarxa CAT en situació de crisi atesa la possibilitat d’incorporar cabals de la xarxa ATL.
El canal Segarra-Garrigues se situa a la part oriental de la Plana de Lleida i, per tant, relativament a prop de la conca del Llobregat. Això facilita la possible aportació de cabals transportats per aquest canal (procedents del Segre) al Llobregat, per ser posteriorment incorporats a la xarxa ATL.
En plantejar les dues interconnexions esmentades, cal tenir present que l’administració hidràulica que té la competència en els regadius de la Plana de Lleida i a l’Ebre és la Confederación Hidrográfica del Ebro (Ministerio para la Transición Ecológica). Per aquest motiu, seria necessari un acord entre les administracions estatal i autonòmica.
