El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya presenta el document “Bones pràctiques en la contractació pública d’infraestructures”

La contractació d’infraestructures i equipaments és una activitat complexa que requereix la col·laboració activa dels diversos agents

Barcelona, 9 de maig del 2019

El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya promou l’adopció de bones pràctiques en la contractació pública d’infraestructures

 

  • Proposa planificacions consensuades, tant política com socialment, basades en dades objectives
  • Defensa que cal desenvolupar les potencialitats de la llei actual per aconseguir una contractació basada en la qualitat, no només amb criteris econòmics.
  • Els criteris qualitatius com el valor tècnic de l’oferta, les seves característiques estètiques i funcionals, el cost del cicle de vida de la infraestructura, l’accessibilitat, la innovació i les característiques socials i mediambientals, han de tenir cada vegada un paper més rellevant.
  • Són bones pràctiques també potenciar els projectes, els nous mètodes de contractació i col·laboració, aclarir i precisar la normativa, simplificar i homogeneïtzar els plecs de clàusules administratives i crear òrgans tècnics de suport, entre d’altres.

“Bones pràctiques en la contractació pública d’infraestructures” proposa els eixos principals per tal de realitzar una licitació objectiva, imparcial, justa i transparent que permeti als diferents òrgans de contractació la selecció de la millor de les ofertes presentades a fi que el contracte s’executi en el preu, la qualitat i el termini estipulat. És el quart informe que presenta el Consell Assessor des de la seva constitució l’any 2017. Està  format per catorze experts independents de reconegut prestigi, experiència i trajectòria professional contrastada de diverses especialitats tècniques en el sector de les infraestructures, tant en el sector privat com en el públic. Els membres fundadors del Consell Assessor són l’Associació Catalana d’Empreses d’Enginyeria i Consultores Independents de Catalunya (ASINCA), la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Foment del Treball Nacional (FTN) i la Fundació Cercle d’Infraestructures (FCI). També hi col·laboren la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC)  i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC).

El president del Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya, Sr. Francisco Gutiérrez, ha recordat que les infraestructures i els equipaments són un element determinant en l’organització i funcionament d’un país perquè afavoreixen la creació d’una societat competitiva, ambientalment deferent, millor cohesionada i socialment més justa. A tal fi, la contractació de les infraestructures no és solament un instrument; és la forma d’orientar la despesa pública i de perseguir l’interès general comptant amb la col·laboració privada.

Els pilars sobre els quals pivota la contractació d’infraestructures, que treballa sobre prototips únics,  són la correcció tècnica i el càlcul adequat del projecte atenent al seu cicle de vida, un preu realista i una execució rigorosament observada i seguida.  Per tot això, si s’observen una sèrie de bones pràctiques de contractació de les infraestructures, tot el procés de col·laboració entre les administracions afectades, la societat civil i les empreses contractades per executar les infraestructures es realitza de forma més eficient per aconseguir una licitació objectiva, imparcial, justa i transparent que permeti als diferents òrgans de contractació la selecció de la millor de les ofertes presentades a fi que el contracte s’executi en el preu, la qualitat i el termini estipulat.

Així mateix, cal desenvolupar les potencialitats de la llei actual per aconseguir una contractació basada en la qualitat per obtenir la millor oferta global, no només amb criteris econòmics, a partir de la col·laboració entre l’Administració i els sectors afectats. Per això es considera essencial establir mecanismes que permetin la col·laboració de l’Administració amb el sector per a l’elaboració, disseny i seguiment dels referits criteris.

Són criteris qualitatius, per exemple, el valor tècnic de l’oferta, les seves característiques estètiques i funcionals, el cost del cicle de vida de la infraestructura, l’accessibilitat, la innovació i les característiques socials i mediambientals.

Les propostes del Consell son les següents:

  1. Coordinació interadministrativa.
  2. Planificació consensuada i a llarg termini (10-15 anys)
  3. Contractació de qualitat.
  4. Contractació ambiental.
  5. Incorporació de consideracions socials.
  6. Consideració del cicle de vida.
  7. Digitalització.
  8. Nous mètodes col·laboratius.
  9. Noves maneres de contractar.
  10. Contractació electrònica.
  11. Simplificació i homogeneïtzació dels plecs de clàusules administratives particulars.
  12. Creació d’òrgans tècnics de suport.
  13. Potenciació del projecte.
  14. Projectes complets i adequats.
  15. Potenciar la participació del projectista en el procés de contractació.
  16. Normativa clara, precisa i eficient.
  17. Creació de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació de Catalunya.

 

 Bones pràctiques en la contractació pública d’infraestructures



Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar